dijous, 13 desembre de 2012

L'atzavara




This is not AmericAa... XA, La, la la,la, Láa...
Induït per la contradicció entre el seu nom científic -Agave americana- i l'indret gens ni gota americà on m'estic, cantussejo la memorable tonada de l'equip Bowie-Metheny: This is not AmericAa... XA, La, la la,la,  Láa...

I és aquí quan, a les meves esquenes, m'intercepta un rotund pronunciament:
-Pero hombre de Diós! Qu'aze aquí cantando? Q'aun va a perder un ojo con los pinchos de la pita!

Em giro i, el forçat escorç contrapicat al que m'obliguen els meus interlocutors del camí -un matrimoni de "buelos" caminadors-,  fa que els vegi com uns gegants de Castellterçol... Au si no!

I, a partir d'aquí, mentre romanc al marge d'un corriol amorrat a una punxent atzavara, va prenent regruix un expansiu diàleg entre capgrossos i gegants:
-Decís que una pita me puede quitar los ojos... Vaya si no seria jodido que una atzavara me vaciara de mis principales instrumentos...
-Ya se lo digo: Su atzavara és cosa que se explica de maravillas. Que és cosa sabida que cuando la pita logra su vara de flores poca vida le queda. Si lo sabré yo...
Por no decir de todo lo bueno de las sogas de pita... Aquí m'acuerdo de los capazos de pita con los que mi padre se aventuraba al monte, digo de las aforjas de sus borricos alpujarreños.
- Si me admite la pregunta: ¿De que parte de las Alpujarras dice que son?
- Pos, hasta llegar a nuestras queridas Roquetas -a las que tanto ayudamos a que existieran como barrio-, nos venimos  de Cacín.

 -¿M'està diciendo del Cacín de Almeria?  Por favor... Si  su Llano y su Barranco son paisajes  que permaneceran para siempre en mi vida... ¡Y que bonic!

Aquí es quan decideix parlar la dona, fins ara callada:

- Y que bonito llega a ser esto del bonic!...
Y que coraje da que un catalang viajero sepa de  Cacín; no podria ser otro.
Y que buenas migas haria usted con nuestra nieta; guapa a mas no poder, catalana del todo, y  profesora de la Universidad de Barcelona... Porqué me pilla de mayor, y aun m'averguenza lanzarme con el català... Que si no!
Pero, con saber que hemos sido la maceta de algo muy muy mejor que nosotros, ya nos sentimos cumplid0s. Endavan, no és lo que cabe decir aquí?.

I jo, que cantussejava l'Amèrica impossible del Bowie al marge del camí, retornaré a casa mantenint encès el fanal de les veus d'aquesta parella de gegants.

I que bella és la vida quan sap ajuntar iguals inconeguts!
 

7 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. M'has fet pensar en què em cal rellegir "L'ombra de l'atzavara", la novel·la del nostre Pere Calders, que creu que s'adiu d'allò més.

    ResponElimina
  3. La intenció era esquivar, per massa evidents, l'atzavara i la seva ombra.
    Crec que et consta el meu coneixement de totes les menes d'exili mexicà...
    I:This is not AmericAa...

    Percebo que els exilis i les migracions demanen un temps llarg, d'una o dues generacions,
    abans d'aconseguir fer les paus amb el lloc d'acollida. D'això anava la cosa:
    d'alpujareños a BCN, o de barcelonins a México D.F.

    Només em queda mirar de fabricar un bon mezcal amb les pales de les nostrades atzavares.

    ResponElimina
  4. Talment sembla dibuixat des del cor mateix de l'atzavara, amb aquesta claror que es beslluma.

    Quantes coses ens podria dir el maguey, si pogués; tan lluny de la seva terra, que les fulles neixen directament del sòl, com si li fes por escampar-se per l'aire per no sentir-se massa ufana i exposar-se a la vista dels caminans. Per això quan es decideix a alçar la seva flor al vent és ja per morir. Igual que la parella d'avis transplantats de Las Alpujarras, arrelats a la terra per por a exposar-se, però que de la néta n'han fet la flor que els permetrà morir-se lluny de casa satisfets de tornar la saba que van demanar prestada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amorrat a una bicolor que estava (recordem que també hi la llisa d'un verd que tira a grisós).

      Saps... Resulta ben curiosa l'etimologia de la nostra "atzavara": Vigent des del segle XVI, és dir des del moment de la seva arribada d'Amèrica, però provinent de l'àrab magribí (aṣ-ṣabāra) per similitud amb l'àloe. En canvi el "ágave" ve de "maravella" en grec, i "maguey" seria la denominació genuïna (els asteques li tenien dedicada la deessa Mayahuel).

      També fot gràcia, per no dir altra cosa, que hi hagi un Real Decreto dedicat a les atzavares. Al R.D. 1628/2011 s'especifica que és espècie non grata per invasora, "estando prohibida en España su introducción en el medio natural, posesión, transporte, tráfico y comercio." Per sort no diu res de fer-les servir de model o, com és tan usual, de deixar constància del teu pas gravant-hi el nom a les fulles amb una navalla.

      Elimina
  5. Meravellat estic encara amb el dubte de si és una fotografia o un dibuix...

    Per a mi, l'atzavara, però, sempre serà un record d'infància de la terra vermellosa de Cervelló... el meu FarWest particular!

    ResponElimina
  6. Insistiré, Galde, en què es tracta d'explorar les possibilitats de la il·lustracio augmentada.
    I ja et veig de petit, pel triàsic rogenc del Bundsantein que aflora a Cervelló, revivint
    el Per les terres roges del Folch i Torres!

    ResponElimina