dimarts, 22 de gener de 2013

Els tolls vivificants





Aquest diumenge, en la penombra subterrània d'uns banys àrabs de la ciutat, pensava: Si en sabien, els antics!
La veritat és que, un cop descoberta la càlida flotabilitat de la pica salabrosa, vaig deixar de pensar a consciència. Si de cas, mentre m'ocupava de fer llargament el mort, fugaç em va creuar la pregunta: Quants baptismes no ens caldrien? i, també, d'entre la remor somorta de l'oïda submergida m'arribà la veu del Vinyoli: La vida, / poc més que això: / cent braces vora el cable / fins a la boia i fer llavors el mort, / sense mai més poder tornar a la platja.
 
En temps difícils de rossegar per crus bo és l'alleujament balneari; i enlloc està escrit que aquest hagi de ser, necessàriament, civilitzat i, per tant, de pagament. Una de les possibilitats que la serra ens ofereix ens la d'apropar-nos al Torrent de Can Codina; que pel fet de ser el drenatge d'una part important del vessant obac manté un curs permanent.
I quin bé fa, i com assossega, estar-se llarga estona arran d'algun dels seus tolls, absorbit per la infinita progressió concèntrica dels reflexos i per la cantarella del sallent. Fins i tot, ara a l'hivern, pots decidir en franc arbitri gaudir del noble dolor de l'aigua gelada tot xipollejant pel bassal. A algun lloc o altre haurà d'anar la sang de les cames i els peus entumits per la constricció..., i això et reanima de mala manera.

I encara resulta més vivificant quan, ben entrada la primavera, t'acostes de nou al torrent i ara amb tots els ets i uts, tovallola inclosa. És l'hora de cercar algun dels tolls que saps discrets i allunyats del caminal freqüentat per tota mena d'atletes.
La bondat - tan multiforme com sa germana la maldat - bé pot ser la immersió en una aigua viva mentre del cobricel d'alzines t'arriba la piuladissa joiosa de l'ocellada.

14 comentaris:

  1. Si em parles d'aigua el cos i l'ànima se m'hi van. Busco sovint l'aigua a Collserola; m'hi he mullat els peus en els torrents; he deixat que l'aigua caigués sobre el meu cap en els salts; però aquests tolls de Can Codina no els sabia. Tot i que ja m'hi he refrescat en la imatge que ens deixes, m'hi faràs anar si els ser trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dono per fet, Enric, que més d'una vegada deus haver corregut per la pista que arrenca de l'àrea de lleure de Can Coll, a la carretera de Cerdanyola; la que va paral·lela al torrent... És d'aquesta riera de la que parlo.
      La confusió prové de la seva dualitat de noms segons quin sigui el mapa que et fixis.
      El toll que represento para aigües amunt d'on la pista creua a gual el torrent, i l'indret discret on remullar-se és al meandre que descriu als peus del Puig de la Guàrdia.

      Elimina
  2. Collserola... tant a prop i tant lluny! La imatge transmet frescor com les paraules, tot amb harmonia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...tant a prop i tant lluny!
      Del final del 102, al tanatori, es camina uns 20 minuts i ja et pots remullar
      (cas que aquesta sigui la teva audaç decisió).

      Elimina
  3. El pitjor moment de l'any per pensar en un bany a Collserola. Sóc fredolic o sigui que passo de nobles dolors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan evident com que diries això pla! a la meva proposta de bany
      era que tindries prou nas com per fixar-te en la inusitada aliança del noble dolor.
      Reconec que s'ha de ser un xic escandinau o inuit per trobar-li el gust a les aigües gelades.

      Elimina
  4. Els banys al·ludits a l'inici -o hammam o al-ḥamma (الحمّة)- són L'Aire de Barcelona; un recinte subterrani esplèndid, cal dir-ho.
    www.airedebarcelona. com

    ResponElimina
  5. en aquest toll d'aigua teu i de can codina em sembla veure-hi tot de lletres, moltes.. totes elles xapotejant dins l'aigua...
    qui fos lletra..!
    la textura del dibuix, com d'altres teus, em suggereix matèries expansibles com ara l'esponja o el cotofluix.. vull dir que d'alguna manera se sent la pell de la natura..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben vist! Pel joc de refraccions i transparències, el brancatge submergit dibuixa unes lletres de pal.
      Sobre la textura, diria que és l'envelliment de la meva visió el que provoca la tendència a l'sfumato; un efecte reforçat per la tècnica multi-estrats. També la composició hi ajuda: un centre d'interès nítid envoltat per corones de vagues arabescos. Deuen ser els anys els que et fan veure les coses així.

      Elimina
  6. L'alleujament balneari, com més salvatge i lluny de ser civilitzat, millor. I si l'aigua és viva i t'arriba la piuladissa joiosa de l'ocellada, el plaer es multiplica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'arremango, Sicoris, i faig el llistat complert de tots els tolls del conca estricta del riu que porta el teu nom;
      començant per les gorges cerdanes dels peus de les seves fonts i acabant a la Granja d'Escarp...
      Bé, per no ser exagerat em limitaré als més estimats: Valldarques, Ribera Salada, el Rialb, Riu Boix, i Fontfreda, entre els afluents; i, riu avall, l'estret del Mu, Montgai i Utxesa.

      Elimina
  7. Al torrent de Can Codina no, però al proper pantà de Can Borrell m'hi banyat un munt de vegades amb la colla del Turó. A més de la infinitat de tolls, bassals i torberes en els que m'he ficat, tant per qüestions entomològiques com per històries diguem-ne....esportives, des de els clots granitics d'Urdukas fins l'Oued Guir (el petit Nil) passant per l'estimada Riera Salada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Can Borrell? D'acord, jo també, bé és la Collserola lacustre... A la Salada no diguem, un pila de vegades si hi tenim una parcel·la! Fins i tot l'Oued Guir, que desconec, em sembla natural en un lleó de l'Atles...
      Ara bé: aquest Urdukas que dius, és el que jo em penso??? Si més no el granític així ho indica...
      De ser així, Quina enveja!!!
      Mira't aquestes megapostals i treu-me de dubtes, si-et-plau.
      http://www.glacierworks.org/glacier/godwin-austen-upper-baltoro-glaciers/

      Elimina
  8. Si Jordi, el mateix Urdukas que tan magistralment va fotografiar en Galen Rowell, un record únic, que em perdurarà la resta de la meva vida.

    ResponElimina