Valgui, Galde, un altre retall de L'heretge de Soana: "On tot brollava, on tot bategava, tant dintre seu com al seu voltant, en Francesco no sabia esbrinar-hi el lloc de la mort. Va tocar el troc d'un castanyer i va sentir com la saba nodridora empenyia amunt pel seu interior."
No me'n puc estar de meravellar-me en veure un arbre desarrelat, si és de nou font infinita de coneixement, i si és de vell font infinita de filosofies i poesies, d'aquelles de quedar-te a mig fer, per a tu sola. Rimes de pensament i omissió, no pas de paraula i obra, que no cal.
La rondalla és el gènere per excel·lència dels emboscats (inclosos senglars i mussols). Aquí el preceptiu "Hi havia una vegada" ha quedat reduït a un paràgraf final al·lusiu; precedit per un espès excurs teòric. Comencem de nou: Hi havia una vegada, en un bosc molt pregon, un roure i un pi que havien crescut veïns quie en sap la d'anys...
Més que la persistència del roure, a mi m'imposa el pi desarrelat. Em produeix una forta impressió el descarnament produït després d'una lluita ferotge.
Enric, amb tota la intenció del món cito l'Alciatus. Al cap i a la fi l'Extramurs no deixa de ser una extensió fidel dels "Emblemes" que ell va inventar en temps renaixentistes. Ara, finit l'optimisme de la modernitat, no resulta estranya la teva elecció entre el duet de l'emblema. Ben significativament, i com ja va succeir amb el barroc (de fet hem entrat en un episodi similar), va creixent l'interès per les representacions de tota mena d'espectres i calaveres; i la del pi desarrelat no deixa de ser-ne una més.
Superb!!! Darrerament he estat tafanejant el contingut dels teus blogs, i no puc, o no sé segurament, dir res que estigui a l'alçada de la vostra eloqüencia i coneixements ( i ho dic amb gran admiració i enveja sana).
T'explico, Josep, que, després de tota l'experiència acumulada, amb l'EXTRAMURS pretenia un espai madur, concís i pausat; i tan net com fos possible. Fins i tot em va passar pel cap que els textos fossin manuscrits, perquè també jo xalo de valent fent bona lletra ;-) A partir de l'apunt arbori d'avui, et recomanaria que li fessis una ullada als resultats de - "Emblemata" Adreas Alciatus - al cercador d'imatges del google; dono per fet que et fascinarà aquella col·lecció de vinyetes renaixentistes.
El roure esperant-te més enllà de les bufades dels vents. D'això se'n diu mútua atracció!
ResponEliminaValgui, Galde, un altre retall de L'heretge de Soana: "On tot brollava, on tot bategava, tant dintre seu com al seu voltant, en Francesco no sabia esbrinar-hi el lloc de la mort. Va tocar el troc d'un castanyer i va sentir com la saba nodridora empenyia amunt pel seu interior."
EliminaNo me'n puc estar de meravellar-me en veure un arbre desarrelat, si és de nou font infinita de coneixement, i si és de vell font infinita de filosofies i poesies, d'aquelles de quedar-te a mig fer, per a tu sola. Rimes de pensament i omissió, no pas de paraula i obra, que no cal.
ResponEliminaLa rondalla és el gènere per excel·lència dels emboscats (inclosos senglars i mussols). Aquí el preceptiu "Hi havia una vegada" ha quedat reduït a un paràgraf final al·lusiu; precedit per un espès excurs teòric.
EliminaComencem de nou: Hi havia una vegada, en un bosc molt pregon, un roure i un pi que havien crescut veïns quie en sap la d'anys...
Més que la persistència del roure, a mi m'imposa el pi desarrelat. Em produeix una forta impressió el descarnament produït després d'una lluita ferotge.
ResponEliminaEnric, amb tota la intenció del món cito l'Alciatus. Al cap i a la fi l'Extramurs no deixa de ser una extensió fidel dels "Emblemes" que ell va inventar en temps renaixentistes.
EliminaAra, finit l'optimisme de la modernitat, no resulta estranya la teva elecció entre el duet de l'emblema.
Ben significativament, i com ja va succeir amb el barroc (de fet hem entrat en un episodi similar), va creixent l'interès per les representacions de tota mena d'espectres i calaveres; i la del pi desarrelat no deixa de ser-ne una més.
Superb!!! Darrerament he estat tafanejant el contingut dels teus blogs, i no puc, o no sé segurament, dir res que estigui a l'alçada de la vostra eloqüencia i coneixements ( i ho dic amb gran admiració i enveja sana).
ResponEliminaSalut
Josep Batlle
T'explico, Josep, que, després de tota l'experiència acumulada, amb l'EXTRAMURS pretenia un espai madur, concís i pausat; i tan net com fos possible. Fins i tot em va passar pel cap que els textos fossin manuscrits, perquè també jo xalo de valent fent bona lletra ;-)
EliminaA partir de l'apunt arbori d'avui, et recomanaria que li fessis una ullada als resultats de - "Emblemata" Adreas Alciatus - al cercador d'imatges del google; dono per fet que et fascinarà aquella col·lecció de vinyetes renaixentistes.