Si em parles d'aigua el cos i l'ànima se m'hi van. Busco sovint l'aigua a Collserola; m'hi he mullat els peus en els torrents; he deixat que l'aigua caigués sobre el meu cap en els salts; però aquests tolls de Can Codina no els sabia. Tot i que ja m'hi he refrescat en la imatge que ens deixes, m'hi faràs anar si els ser trobar.
Dono per fet, Enric, que més d'una vegada deus haver corregut per la pista que arrenca de l'àrea de lleure de Can Coll, a la carretera de Cerdanyola; la que va paral·lela al torrent... És d'aquesta riera de la que parlo. La confusió prové de la seva dualitat de noms segons quin sigui el mapa que et fixis. El toll que represento para aigües amunt d'on la pista creua a gual el torrent, i l'indret discret on remullar-se és al meandre que descriu als peus del Puig de la Guàrdia.
...tant a prop i tant lluny! Del final del 102, al tanatori, es camina uns 20 minuts i ja et pots remullar (cas que aquesta sigui la teva audaç decisió).
Tan evident com que diries això pla! a la meva proposta de bany era que tindries prou nas com per fixar-te en la inusitada aliança del noble dolor. Reconec que s'ha de ser un xic escandinau o inuit per trobar-li el gust a les aigües gelades.
Els banys al·ludits a l'inici -o hammam o al-ḥamma (الحمّة)- són L'Aire de Barcelona; un recinte subterrani esplèndid, cal dir-ho. www.airedebarcelona. com
en aquest toll d'aigua teu i de can codina em sembla veure-hi tot de lletres, moltes.. totes elles xapotejant dins l'aigua... qui fos lletra..! la textura del dibuix, com d'altres teus, em suggereix matèries expansibles com ara l'esponja o el cotofluix.. vull dir que d'alguna manera se sent la pell de la natura..
Ben vist! Pel joc de refraccions i transparències, el brancatge submergit dibuixa unes lletres de pal. Sobre la textura, diria que és l'envelliment de la meva visió el que provoca la tendència a l'sfumato; un efecte reforçat per la tècnica multi-estrats. També la composició hi ajuda: un centre d'interès nítid envoltat per corones de vagues arabescos. Deuen ser els anys els que et fan veure les coses així.
L'alleujament balneari, com més salvatge i lluny de ser civilitzat, millor. I si l'aigua és viva i t'arriba la piuladissa joiosa de l'ocellada, el plaer es multiplica.
M'arremango, Sicoris, i faig el llistat complert de tots els tolls del conca estricta del riu que porta el teu nom; començant per les gorges cerdanes dels peus de les seves fonts i acabant a la Granja d'Escarp... Bé, per no ser exagerat em limitaré als més estimats: Valldarques, Ribera Salada, el Rialb, Riu Boix, i Fontfreda, entre els afluents; i, riu avall, l'estret del Mu, Montgai i Utxesa.
Al torrent de Can Codina no, però al proper pantà de Can Borrell m'hi banyat un munt de vegades amb la colla del Turó. A més de la infinitat de tolls, bassals i torberes en els que m'he ficat, tant per qüestions entomològiques com per històries diguem-ne....esportives, des de els clots granitics d'Urdukas fins l'Oued Guir (el petit Nil) passant per l'estimada Riera Salada.
A Can Borrell? D'acord, jo també, bé és la Collserola lacustre... A la Salada no diguem, un pila de vegades si hi tenim una parcel·la! Fins i tot l'Oued Guir, que desconec, em sembla natural en un lleó de l'Atles... Ara bé: aquest Urdukas que dius, és el que jo em penso??? Si més no el granític així ho indica... De ser així, Quina enveja!!! Mira't aquestes megapostals i treu-me de dubtes, si-et-plau. http://www.glacierworks.org/glacier/godwin-austen-upper-baltoro-glaciers/
Si em parles d'aigua el cos i l'ànima se m'hi van. Busco sovint l'aigua a Collserola; m'hi he mullat els peus en els torrents; he deixat que l'aigua caigués sobre el meu cap en els salts; però aquests tolls de Can Codina no els sabia. Tot i que ja m'hi he refrescat en la imatge que ens deixes, m'hi faràs anar si els ser trobar.
ResponEliminaDono per fet, Enric, que més d'una vegada deus haver corregut per la pista que arrenca de l'àrea de lleure de Can Coll, a la carretera de Cerdanyola; la que va paral·lela al torrent... És d'aquesta riera de la que parlo.
EliminaLa confusió prové de la seva dualitat de noms segons quin sigui el mapa que et fixis.
El toll que represento para aigües amunt d'on la pista creua a gual el torrent, i l'indret discret on remullar-se és al meandre que descriu als peus del Puig de la Guàrdia.
Collserola... tant a prop i tant lluny! La imatge transmet frescor com les paraules, tot amb harmonia.
ResponElimina...tant a prop i tant lluny!
EliminaDel final del 102, al tanatori, es camina uns 20 minuts i ja et pots remullar
(cas que aquesta sigui la teva audaç decisió).
El pitjor moment de l'any per pensar en un bany a Collserola. Sóc fredolic o sigui que passo de nobles dolors.
ResponEliminaTan evident com que diries això pla! a la meva proposta de bany
Eliminaera que tindries prou nas com per fixar-te en la inusitada aliança del noble dolor.
Reconec que s'ha de ser un xic escandinau o inuit per trobar-li el gust a les aigües gelades.
Els banys al·ludits a l'inici -o hammam o al-ḥamma (الحمّة)- són L'Aire de Barcelona; un recinte subterrani esplèndid, cal dir-ho.
ResponEliminawww.airedebarcelona. com
en aquest toll d'aigua teu i de can codina em sembla veure-hi tot de lletres, moltes.. totes elles xapotejant dins l'aigua...
ResponEliminaqui fos lletra..!
la textura del dibuix, com d'altres teus, em suggereix matèries expansibles com ara l'esponja o el cotofluix.. vull dir que d'alguna manera se sent la pell de la natura..
Ben vist! Pel joc de refraccions i transparències, el brancatge submergit dibuixa unes lletres de pal.
EliminaSobre la textura, diria que és l'envelliment de la meva visió el que provoca la tendència a l'sfumato; un efecte reforçat per la tècnica multi-estrats. També la composició hi ajuda: un centre d'interès nítid envoltat per corones de vagues arabescos. Deuen ser els anys els que et fan veure les coses així.
L'alleujament balneari, com més salvatge i lluny de ser civilitzat, millor. I si l'aigua és viva i t'arriba la piuladissa joiosa de l'ocellada, el plaer es multiplica.
ResponEliminaM'arremango, Sicoris, i faig el llistat complert de tots els tolls del conca estricta del riu que porta el teu nom;
Eliminacomençant per les gorges cerdanes dels peus de les seves fonts i acabant a la Granja d'Escarp...
Bé, per no ser exagerat em limitaré als més estimats: Valldarques, Ribera Salada, el Rialb, Riu Boix, i Fontfreda, entre els afluents; i, riu avall, l'estret del Mu, Montgai i Utxesa.
Al torrent de Can Codina no, però al proper pantà de Can Borrell m'hi banyat un munt de vegades amb la colla del Turó. A més de la infinitat de tolls, bassals i torberes en els que m'he ficat, tant per qüestions entomològiques com per històries diguem-ne....esportives, des de els clots granitics d'Urdukas fins l'Oued Guir (el petit Nil) passant per l'estimada Riera Salada.
ResponEliminaA Can Borrell? D'acord, jo també, bé és la Collserola lacustre... A la Salada no diguem, un pila de vegades si hi tenim una parcel·la! Fins i tot l'Oued Guir, que desconec, em sembla natural en un lleó de l'Atles...
EliminaAra bé: aquest Urdukas que dius, és el que jo em penso??? Si més no el granític així ho indica...
De ser així, Quina enveja!!!
Mira't aquestes megapostals i treu-me de dubtes, si-et-plau.
http://www.glacierworks.org/glacier/godwin-austen-upper-baltoro-glaciers/
Si Jordi, el mateix Urdukas que tan magistralment va fotografiar en Galen Rowell, un record únic, que em perdurarà la resta de la meva vida.
ResponElimina