La intenció era esquivar, per massa evidents, l'atzavara i la seva ombra. Crec que et consta el meu coneixement de totes les menes d'exili mexicà... I:This is not AmericAa...
Percebo que els exilis i les migracions demanen un temps llarg, d'una o dues generacions, abans d'aconseguir fer les paus amb el lloc d'acollida. D'això anava la cosa: d'alpujareños a BCN, o de barcelonins a México D.F.
Només em queda mirar de fabricar un bon mezcal amb les pales de les nostrades atzavares.
Talment sembla dibuixat des del cor mateix de l'atzavara, amb aquesta claror que es beslluma.
Quantes coses ens podria dir el maguey, si pogués; tan lluny de la seva terra, que les fulles neixen directament del sòl, com si li fes por escampar-se per l'aire per no sentir-se massa ufana i exposar-se a la vista dels caminans. Per això quan es decideix a alçar la seva flor al vent és ja per morir. Igual que la parella d'avis transplantats de Las Alpujarras, arrelats a la terra per por a exposar-se, però que de la néta n'han fet la flor que els permetrà morir-se lluny de casa satisfets de tornar la saba que van demanar prestada.
Amorrat a una bicolor que estava (recordem que també hi la llisa d'un verd que tira a grisós).
Saps... Resulta ben curiosa l'etimologia de la nostra "atzavara": Vigent des del segle XVI, és dir des del moment de la seva arribada d'Amèrica, però provinent de l'àrab magribí (aṣ-ṣabāra) per similitud amb l'àloe. En canvi el "ágave" ve de "maravella" en grec, i "maguey" seria la denominació genuïna (els asteques li tenien dedicada la deessa Mayahuel).
També fot gràcia, per no dir altra cosa, que hi hagi un Real Decreto dedicat a les atzavares. Al R.D. 1628/2011 s'especifica que és espècie non grata per invasora, "estando prohibida en España su introducción en el medio natural, posesión, transporte, tráfico y comercio." Per sort no diu res de fer-les servir de model o, com és tan usual, de deixar constància del teu pas gravant-hi el nom a les fulles amb una navalla.
Insistiré, Galde, en què es tracta d'explorar les possibilitats de la il·lustracio augmentada. I ja et veig de petit, pel triàsic rogenc del Bundsantein que aflora a Cervelló, revivint el Per les terres roges del Folch i Torres!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'has fet pensar en què em cal rellegir "L'ombra de l'atzavara", la novel·la del nostre Pere Calders, que creu que s'adiu d'allò més.
ResponEliminaLa intenció era esquivar, per massa evidents, l'atzavara i la seva ombra.
ResponEliminaCrec que et consta el meu coneixement de totes les menes d'exili mexicà...
I:This is not AmericAa...
Percebo que els exilis i les migracions demanen un temps llarg, d'una o dues generacions,
abans d'aconseguir fer les paus amb el lloc d'acollida. D'això anava la cosa:
d'alpujareños a BCN, o de barcelonins a México D.F.
Només em queda mirar de fabricar un bon mezcal amb les pales de les nostrades atzavares.
Talment sembla dibuixat des del cor mateix de l'atzavara, amb aquesta claror que es beslluma.
ResponEliminaQuantes coses ens podria dir el maguey, si pogués; tan lluny de la seva terra, que les fulles neixen directament del sòl, com si li fes por escampar-se per l'aire per no sentir-se massa ufana i exposar-se a la vista dels caminans. Per això quan es decideix a alçar la seva flor al vent és ja per morir. Igual que la parella d'avis transplantats de Las Alpujarras, arrelats a la terra per por a exposar-se, però que de la néta n'han fet la flor que els permetrà morir-se lluny de casa satisfets de tornar la saba que van demanar prestada.
Amorrat a una bicolor que estava (recordem que també hi la llisa d'un verd que tira a grisós).
EliminaSaps... Resulta ben curiosa l'etimologia de la nostra "atzavara": Vigent des del segle XVI, és dir des del moment de la seva arribada d'Amèrica, però provinent de l'àrab magribí (aṣ-ṣabāra) per similitud amb l'àloe. En canvi el "ágave" ve de "maravella" en grec, i "maguey" seria la denominació genuïna (els asteques li tenien dedicada la deessa Mayahuel).
També fot gràcia, per no dir altra cosa, que hi hagi un Real Decreto dedicat a les atzavares. Al R.D. 1628/2011 s'especifica que és espècie non grata per invasora, "estando prohibida en España su introducción en el medio natural, posesión, transporte, tráfico y comercio." Per sort no diu res de fer-les servir de model o, com és tan usual, de deixar constància del teu pas gravant-hi el nom a les fulles amb una navalla.
Meravellat estic encara amb el dubte de si és una fotografia o un dibuix...
ResponEliminaPer a mi, l'atzavara, però, sempre serà un record d'infància de la terra vermellosa de Cervelló... el meu FarWest particular!
Insistiré, Galde, en què es tracta d'explorar les possibilitats de la il·lustracio augmentada.
ResponEliminaI ja et veig de petit, pel triàsic rogenc del Bundsantein que aflora a Cervelló, revivint
el Per les terres roges del Folch i Torres!