dimarts, 20 de novembre del 2012

Els roures de Can Masdéu



14 comentaris:

  1. Dues referències:
    La web de Can Masdéu a http://www.canmasdeu.net/
    i la cita de Robert Walser està extreta de: Robert Walser, ESCRITO A LÁPIZ, Microgramas I (1924-1925) / Siruela, Madrid 2005

    ResponElimina
  2. Sovint contemplem la natura com a un fenomen aïllat de l'existència humana fins que l'home hi actua i la modifica, sovint per destruir. Però poques vegades es pensa que la natura "és" també per la simbiosi amb els humans. El roure persisteix perquè sergurament espera que la vida torni al seu voltant.

    "Tenir" i "fer", heus ací el que ens fa veritablement únics entre iguals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prou saps que, més que simbiosi, jo només percebo unitat. A l'hora d'erosionar els camins de la serra, senglars i ciclistes comparteixen la condició de plaga indeturable.
      Ja m'ocuparé un dia de les escasses mans que posseeixen la serra. La majoria, començant per l'horror que la culmina, donacions de poderosos molt necessitats de perdó. En el cas de la vall d'avui, és del patronat de l'Hospital de Sant Pau, que va fer valdre els seus estèrils drets de possessió fins a l'extrem.

      Elimina
  3. Sense la branca el teixit de l'arbre deu tenir un forat més que ostensible. Caldrà cercar noves branques per als ducs i les òlives perquè puguin albirar amb la seva saviesa les mutacions de l'habitatge que fa companyia al roure. La natura es transforma, però no té pressa per veure el futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res de forat, compta que ara l'arbre no està desfullat i ofereix un bon cobricel. En canvi, t'he de donar la raó sobre la presència del gran duc: no fa ni una setmana que un de ben sigil·lós va creuar el corriol que transitava a poca distància.
      Sortosament, aquesta roureda ha atès la complexitat desitjable i, així, hi trobes tant solemnes peus morts ben corcats com jovenalla delerosa per créixer.

      Elimina
  4. estic preguntant-li a ma filla com pensa que has degut fer el dibuix, si primer has fet el fons i després l'albre, si primer l'arbre i després el fons, o una mica tot alhora. ella pensa que primer has degut fer l'arbre, però a mi em sembla molt difícil poder fer l'arbre i després afegir-li el fons, me sembla com si el fons ja hagués d'estar allà des d'abans. ara que sap que t'ho estic preguntant, me pregunta si mos contestaràs... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que recordo haver-ho més o menys explicat, en atenció a l'interès de la Sara us enviaré un correu per a explicar-li el mètode amb pèls i senyals.

      Elimina
  5. Que bo que és Robert Walser, carai...! Estava temptat de respondre lapregunta anterior sobre la tècnica del dibuix, però no passaria de ser una aposta i és lleig...

    ResponElimina
  6. Mira si l'Extramurs s'abeura en Walser que vaig estar temptat de penjar els textos en un cos diminut:
    "Pasear -respondí yo- me es imprescindible, para animarme y para para mantener el contacto con el mundo vivo, sin cuyas sensaciones no podria escribir media letra más ni producir el más leve poema en verso o prosa..."
    Això sí, els seus encontorns d'Herisau, verds i suïssos, aquí s'han trastocat en suburbials i catalans.

    ResponElimina
  7. Ja et pots imaginar que ha sortit quan he buscat el mot 'bessa' a la xarxa (incultura la meva...). Ja posats diré que treus millor contrast tu amb els llàpissos que jo amb els reveladors Lith.

    L'abandó periurbà pot oferir racons prou conservats, ja sigui per desinterès o per por d'atansar-s'hi.
    Caram quina 'guia' de la muntanya marginal barcelonina que estas construïnt! Clarament exerceixes el poder de fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tècnica s'aprèn de totes les lliçons: tant de les hores "químiques" passades a la cambra fosca com de les "digitals" bregant amb les multicapes de l'HDR. Això és com la promesa del Nòrit: "A mano o a màquina, siempre los mejores resultados."

      I sí: la idea és, per sublimació de la seva marginalitat, aconseguir donar rellevància a uns racons negligits.
      Que les butxaques estiguin escurades no té perquè ser un fre pel viatger de cor. És més, davant del malbaratament de tant vol "low cost", descobrir la cantonada proporciona un ètic alleugeriment.

      Elimina
  8. fa dies que em pregunto quants anys li calen a un roure per ser frondós i donar bona ombra. ja et pots imaginar quina necessitat, reforestar una calba insuportable i encetar una guerra al pi blanc que s'ensenyoreix d'arreu on passa. però potser el que em cal és saber quan costa un roure frondós i deixar la pregunta dels anys per la intimitat. tant de bo tingués el teu de mida natural, la meitat dels meus problemes s'haurien esvaït.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc dades concretes del què em demanes. Farà uns 25 anys que els pares varen plantar un plançó d'alzina (que com a Quercus val pel cas), nascuda en un test a partir d'un aglà. I ara no vegis la feinada d'anar-la esporgant perquè s'ha fet massa gran per aquell espai. Com que podries començar a partir d'un peu de viver ja crescudet el plaç s'abreujaria força. També cal considerar que Llinars del Vallès té una pluviositat més elevada que la de la teva vila, i que l'arbre s'aprofita del reg constant de l'hort. Res que no puguis suplir.
      De la mateixa època són uns boixos que ja s'enfilen uns 3 metres... A que us molarien uns boixos?

      Elimina
    2. si que molen els boixos, gairebé em mola tot que no sigui pi blanc i eucaliptus :)

      Elimina