D'això se'n diu fer un bon passeig des de la Plaça Raspall -em vaig perdre el concert del que em vaig assabentar massa tard...- fins a la Font de la Cabra tot divagant mentre hom passeja.
De fet, Galde, al pronunciar la primera frase estenc el periple fins les remotes boscúries d'Escània; ara ben conegudes per les novel·les policíaques del Mankell...i tanmateix... Aquest les redueix a la condició de província sueca i res en diu del seu passat indòmit. No com el Casasses que -de mà de "la lluminosa"- ens recorda com els segadors i boscalers d'aquell bast territori van arribar a lluitar per la seva independència; i com acabaren sotmesos per les poderoses hosts sueques allà pel 1714. Crec que aquest altre cicle t'ha de sonar d'alguna cosa.
M´ha agradat molt aquesta manera d'explicar el cicle de l'aigua, molt més pedagògic que aquella activitat que es fa de posar els noms en un dibuix on s'intenta fer entendre als nens el cicle. El que no ens ensenyi la natura ...
I és que mira, Lluís, si n'arriba a ser de bo aquest any per a pensar sobre l'aigua; i sobre la neu que esdevindrà aigua. Com estan les muntanyes... i diuen que encara no s'ha acabat!
Ja deus ser conscient pels comentaris que vaig deixant com m'agraden les fonts i les aigües emboscades. I malgrat no ser tan ignorant com d'altres compatriotes, sovint se m'escapen les coordenades dels indrets que esmentes. Hauré de buscar, abans no expiri, aquesta font de la Cabra que tan bé has sabut retratar des dels ulls d'una granota.
RAUCC!...Raauuc... Enric, et rauco la web fontinal per excel·lència. Fins 287 referències recull la imprescindible http://www.fontscollserola.com/index.php
Per entretenir-s'hi durant anys. Un exemple: apliquen a la (40)"Font de la Tòrtora" el codi -?- (no trobada) i ja t'asseguro que jo hi he begut. Això després d'una embardissada èpica.
Ah, de la festa de la plaça del Raspall què n'he dir! Vam viure plegats els fandangos en un altre d'aquests fenòmens mistèrics que es donen de tant en tant. Com l'aigua fluint de la font, al Raspall hi van convergir els torrents poètics de paios i calós. Un gran espectacle! En Miquel ens en deixa testimoni, Galderich:
Via el teu enllaç amb el Raspall ja vaig fer cap al provisionals d'en Miquel. Fins vaig deixar-hi un comentari on preciso el sentit real d'aquell "onclu" que sentíem jalear. Festa grossa! Així fos sempre.
D'això se'n diu fer un bon passeig des de la Plaça Raspall -em vaig perdre el concert del que em vaig assabentar massa tard...- fins a la Font de la Cabra tot divagant mentre hom passeja.
ResponEliminaPer cert, la il·lustració m'agrada molt.
De fet, Galde, al pronunciar la primera frase estenc el periple fins les remotes boscúries d'Escània; ara ben conegudes per les novel·les policíaques del Mankell...i tanmateix... Aquest les redueix a la condició de província sueca i res en diu del seu passat indòmit. No com el Casasses que -de mà de "la lluminosa"- ens recorda com els segadors i boscalers d'aquell bast territori van arribar a lluitar per la seva independència; i com acabaren sotmesos per les poderoses hosts sueques allà pel 1714. Crec que aquest altre cicle t'ha de sonar d'alguna cosa.
ResponEliminaRecomanabilíssima recuperació, la d'aquest !
M´ha agradat molt aquesta manera d'explicar el cicle de l'aigua, molt més pedagògic que aquella activitat que es fa de posar els noms en un dibuix on s'intenta fer entendre als nens el cicle.
ResponEliminaEl que no ens ensenyi la natura ...
I és que mira, Lluís, si n'arriba a ser de bo aquest any per a pensar sobre l'aigua; i sobre la neu que esdevindrà aigua. Com estan les muntanyes... i diuen que encara no s'ha acabat!
EliminaJa deus ser conscient pels comentaris que vaig deixant com m'agraden les fonts i les aigües emboscades. I malgrat no ser tan ignorant com d'altres compatriotes, sovint se m'escapen les coordenades dels indrets que esmentes. Hauré de buscar, abans no expiri, aquesta font de la Cabra que tan bé has sabut retratar des dels ulls d'una granota.
ResponEliminaRAUCC!...Raauuc...
EliminaEnric, et rauco la web fontinal per excel·lència.
Fins 287 referències recull la imprescindible http://www.fontscollserola.com/index.php
Per entretenir-s'hi durant anys.
Un exemple: apliquen a la (40)"Font de la Tòrtora" el codi -?- (no trobada)
i ja t'asseguro que jo hi he begut. Això després d'una embardissada èpica.
Ah, de la festa de la plaça del Raspall què n'he dir! Vam viure plegats els fandangos en un altre d'aquests fenòmens mistèrics que es donen de tant en tant. Com l'aigua fluint de la font, al Raspall hi van convergir els torrents poètics de paios i calós. Un gran espectacle! En Miquel ens en deixa testimoni, Galderich:
ResponEliminahttp://provisionals.blogspot.com.es/search/label/Carmen%20Amaya
Via el teu enllaç amb el Raspall ja vaig fer cap al provisionals d'en Miquel.
EliminaFins vaig deixar-hi un comentari on preciso el sentit real d'aquell "onclu" que sentíem jalear.
Festa grossa! Així fos sempre.