A propòsit d'aquest EXTRAMURS que ara enceto, i per raons fonamentades en la meva experiència de com l'urgent pronunciament d'alguns només aconsegueix foragitar el valuós parer de molts altres, tinc grans dubtes sobre la conveniència de deixar obert el fructífer canal dels comentaris. De moment, miraré de restar aïllat d'aquests conflictes blocaires. Sempre seré a temps de repensar-m'ho... I, si veig que no s'entén o no accepta la dignitat pausada i expansiva que pretenc, cap pega: Plego i llestos!
Per un instant he pensat que parlaries de la Font del Ferro gavanenca. Extramurs de la ciutat dels prodigis hi ha un Baix Llobregat que, lluny de ser oblidat, està a les agendes dels polítics i empresaris especuladors dels nostres dies. Hauran de passar per sobre de molts de nosaltres per aconseguir els seus objectius. I no dubto que ho faran; però hauran de fer-ho.
Gazo, en principi no tenia previst tractar la voatra plana deltaica. (Para tan lluny de casa..., amb el temps que trigo a arribar-hi ja sóc al més excitant el Figaró.) Tanmateix, i per a donar-vos suport, un dia d'aquests -quan hagi refrescat- podria embarcar-me pel darrer tram del riu. (D'un riu que pel llunyà 93 vaig ocupar-me de topografiar fil per randa, illot a illot, com a pas previ al seu desviament.)
Clidi, ara penso en la mala jugada -tot pèrdues- que seria abstindre'm dels vostres comentaris, Com també penso en com seria de fabulós aquest extramurs composat des de la teva Esparreguera.
Foravial, Extramurs... sempre fent marrada lluny del camí traçat. Això ens dona perspectiva i ens permet ser autocrítics com tu amb aquest primer dibuix que ens regales.
Pots comptar, Galde, quines llunyanies assoleixo... D'acord que rere hi ha un disseny (una intenció i una estructura ben repensades), que toca enfrontar amb l'atzar del meu pas pels llocs. I no amagaré que amb l'afany de reducció vull dibuixar una ètica.
Era un dir, un suposar, Allau, això dels comentaris. Només intentava que no s'imposessin al tall dels apunts, com ben sovint passa; i que els visitants s'aturin als apunts sense presses ni exigències.
Gràcies per deixar-nos llegir, mirar, veure i també dir la nostra! De vegades callar és fàcil i parlar difícil, però potser explotariem si no ho fessim.
Per cert, trobo molt ben expressada la desfeta forestal que desconec però que imagino.
A casa seva cadascú baixa les escales com vol........nosaltres amb el teu permis anirem traient el nas per llegir el que ens proposes, sempre interessant.
Ei, Sergi, que no tinc tapaboques suficients per a fer-vos callar a tots! I, com no podria ser d'altra manera, el tema de la desfeta forestal per desús d'un antic sistema serà omnipresent en aquest espai que enceto,
Joan, vull obsequiar-te amb una imatge d'escales que exigeixen molta cura... Imagina el cargol d'un campanar on saps que, al darrer tram, s'obre el portell d'una lluerna on sempre hi niua una parella d'òlibes. Saps que ara, a mig maig, els ous són a punt de descloure's... Ara tira escala amunt com vulguis. (Si vols et passo les fotos o el vídeo de l'eclosió de les òlibes.)
Enric, crec que ens ho podem passar la mar de bé. Sobretot tu, per la gran estima que sents per aquesta ciutat. I ja saps: bon calçat, cantimplora, quatre ganyips i la T10 (quan, ocasionalment, calgui una lot, una corda o una lupa, ja avisaré abans).
Sovint visito blocs que no admeten comentaris, o blocs que admeten comentaris en funció del post, una opció que segurament és intel·ligent en tant que opta pel camí més senzill. Diria que admetre comentaris o no té poca incidència en el nombre de visites: dels que conec, un d'ells rep més de 7 o 8 centes visites diàries.
M'importen entre poc i gens, Lluís, els cometaris que (com tant sovint passa) no s'adrecen a la cosa substantiva, a l'apunt en si. Ja és prou una feinada magnànima això de representar retalls sincers del món com per, després, haver d'heure-se-les amb les mil peripècies externes que se'n derivin.
Com hem comprovat tots, els comentaris no sempre es refereixen a l'assumpte o bé demostren una lectura molt superficial, o simplement saluden -cosa que està bé, però que alhora obliga a una correspondència més aviat feixuga. A mi m'agrada que hi hagi debat a partir del tema proposat, però això és gairebé màgic quan succeeix. Qui en tingués el secret...! I amb tot me n'adono de la paradoxa: el teu apunt tractava de la Font del Ferro, i crec que tan sols un comentari (Puigmalet) t'ho comenta. En fi... Aprofito per celebrar el retorn dels teus dibuixos -en aquest cas una visió quasi gòtica del lloc. De nou paper vegetal? (o no es poden preguntar els secrets de l'artista?).
Lluís, sí, paper vegetal que admet matisos superfins quan el tractes per ambdues cares. I no vull amagar el seu tractament posterior amb el fotoxof. Com que som moderns, la cosa anirà d'una il·lustració "augmentada".
Jo estic descobrint ara tot just el món infinit del llapis i l'aquarel·la passats pel fotoxof obligatori en temps moderns, i crec que he d'aprendre molt, però les possibilitats obren tot un món... Aprofitaré les teves il·lustracions per a seguir aprenent...
extramurs pinta molt bé.. fins i tot els rovellats funcionen! (bé, indirectament he parlat de la font del ferro, no?):) espero que ens veurem el 21.. avui m'he torçat el turmell (divendres 13 com diria l'Aris).. espero recuperar-me aviat i ser-hi!!! s'ha de fer alguna excursió a peu per arribar-hi?
Lolita, com més endavant comprovaràs, no hi ha com anar movent una frontissa enferritjada per a què acabi girant bé. Espero que recuperis el turmell, que també és una mena de frontissa. Si estàs lesionada et podràs estalviar el petit tram final de carretera (uns 3 minuts a peu). Quedaran les escales que s'enfilen a l'observatori, però poc a poquet i agafant-te a la barana triomfaràs.
La Font del Ferro!!!! ara seria incapaç de trobar-la, però de nano hi vaig anar un munt de vegades amb mon pare. Crec que va ser un dels primers llocs on vaig començar a fixar-me en la fauna aquàtica....després vindria el gloriós pantà de Vallvidrera...
Carles, encara dubto si afegir al bloc una cartografia que situï els llocs... (La darrera cosa que voldria és que es confongués amb "La guia dels llocs d'interès".) A la del Ferro poca fauna hi trobaries, sort que a tocar hi ha la Font de Tapioles, que sí que raja. Ah, i atent, que de tant en tant passaré per terres badalonines!
Segons la meva opinió, una de les funcions de l'art és reflexar(i exaltar, millor encara) la bellesa i de l'apreciació d'aquesta bellesa sembla que se n'hauria de derivar un sentiment ètic per conserva-la. Per tant, cal esperar que el qui visiti aquests llocs que ens ofereixes tingui interès en conservar-los. La "civilització", ofuscada per l'utilitat, ja és altra cosa.
Quantitativament, Lluís, la majoria de visitants de la serra ho fa per motius utilitaris. Tanmateix, com que van a fer-hi esport, a córrer o a rodar, van tan lleugers que poc mal poden fer-li; apart de què es concentren a les rutes abalisades no fos cas de perdre's... Ja veuràs com, tot i minvar en les meves pretensions territorials (perquè mira si n'és de modest l'àmbit escollit), seguiré amb les meves reflexions de sempre. Sentia que ja m'havia escampat prou i ara em calia la concentració que permet un espai reduït.
(no mos coneixem, però t'he anat llegint. només comentar-te una cosa, entre parèntesi, no cal resposta -un comentari que et podràs estalviar de respondre-: no sé com has configurat este blog, però per a llegir-te em toca passejar de banda a banda arrossegant la barra lateral, com si volguesses fer-mos caminar també mentre llegim. lo dibuix sí que puc veure'l sencer, però no el text, perquè les línies s'allarguen i surten dels marges (està fet expressament?). pensant que potser era cosa del chrome i provant a veure si amb l'explorer no passava el mateix, he anat a l'explorar, he escrit http://extramurs.blogspot.com.es/ i m'he trobat amb la sorpresa d'un blog que no és el mateix però que també m'ha atret l'atenció, i tornant aquí veig que estos extramurs teus, al nord, estan escrits amb la primera erra no tocant a la te sinó després de la a, "extarmurs", a pesar d'estar escrits "extramurs" a la capçalera. no sé si ho sabies. en tot cas, gràcies per compartir els teus blogs, i també per fer-mos arribar a altres racons, volent o sense voler, que poden ser-mos desconeguts. (...) ara he provat "extarmurs" a l'explorer i veig que també allà cal caminar de banda a banda per a llegir-te sencer.)
M'agrada saludar als nouvinguts: Hola, Iruna! Mesos abans d'obrir aquesta paradeta, ja tenia nom i disseny. Va passar que, a l'hora de "crear" el bloc a blogger, el patró em va dir que extramurs.blogspot... ja estava ocupat. Aquí vaig córrer a veure qui era, per descobrir que és un bloc quasi en blanc, que ni títol té; altra cosa són els seus continguts, prou estimables pel que he vist. Davant la situació vaig decidir seguir amb la meva idea original (amb una adreça admissible). Sobre la legibilitat de l'Extramurs, com que ningú se me n'havia queixat, no pensava que fos cap pega. Si rebo més queixes ja li buscaré remei. No sé ni la pantalla que uses, ni la seva configuració; que potser per aquí t'arribin els problemes... No sé... Sempre cal recordar l'opció de teclat (Ctrl++, Ctrl+-) per a augmentar o reduir la visualització de la pàgina. Afegiré que des que va aparèixer el Firefox no he tingut menester de cap altre navegador i ja no recordo com funcionen... Salut de nou!
Pst! com la Iruna, només et puc llegir "correctament" quan estic al desktop amb la megapantalla, altrament em cal fer servir la barra de desplaçament :)
Grr!! Clidi, dos casos ja em parlen d'un problema meu... Deu ser que oblido que el meu portàtil és de 17'. Vaig a "anxovar" el bloc uns centenars de píxels... Quina mandra!
Diria que, mantenint el criteri d'una màxima amplitud, ara no hauria d'haver-hi problemes de legibilitat. Gracies per ajudar-me a millorar amb els vostres comentaris. I en què estaria pensant, Iruna, quan et recomanava Ctrl++ ;)
continuo llegint-te amb la mateixa "amplitud" :) potser fent això que fas de cercar pels marges, si entres a la configuració del blog, al disseny, i proves de retocar-los i veure com queda des d'un altre explorador que no sigue el firefox... però si et fa mandra, tranquil, que també està bé sortir-se'n dels marges i haver de fer-ho, si cal, per a llegir. gràcies per l'explicació de l'extarmurs.
A propòsit d'aquest EXTRAMURS que ara enceto, i per raons fonamentades en la meva experiència de com l'urgent pronunciament d'alguns només aconsegueix foragitar el valuós parer de molts altres, tinc grans dubtes sobre la conveniència de deixar obert el fructífer canal dels comentaris.
ResponEliminaDe moment, miraré de restar aïllat d'aquests conflictes blocaires.
Sempre seré a temps de repensar-m'ho... I, si veig que no s'entén o no accepta la dignitat pausada i expansiva que pretenc, cap pega: Plego i llestos!
Per un instant he pensat que parlaries de la Font del Ferro gavanenca. Extramurs de la ciutat dels prodigis hi ha un Baix Llobregat que, lluny de ser oblidat, està a les agendes dels polítics i empresaris especuladors dels nostres dies. Hauran de passar per sobre de molts de nosaltres per aconseguir els seus objectius. I no dubto que ho faran; però hauran de fer-ho.
ResponEliminaFes el que creguis més oportú, és casa teva. De moment, alguns, ens conformem amb la teva obra i les teves reflexions. Gràcies.
ResponEliminaGazo, en principi no tenia previst tractar la voatra plana deltaica. (Para tan lluny de casa..., amb el temps que trigo a arribar-hi ja sóc al més excitant el Figaró.) Tanmateix, i per a donar-vos suport, un dia d'aquests -quan hagi refrescat- podria embarcar-me pel darrer tram del riu. (D'un riu que pel llunyà 93 vaig ocupar-me de topografiar fil per randa, illot a illot, com a pas previ al seu desviament.)
ResponEliminaCom diu Clidice, facis el que facis et continuarem llegint.
ResponEliminaSort
Clidi, ara penso en la mala jugada -tot pèrdues- que seria abstindre'm dels vostres comentaris,
ResponEliminaCom també penso en com seria de fabulós aquest extramurs composat des de la teva Esparreguera.
Ferran: tant llegint com mirant... Que les imatges seran més tall que guarniment.
ResponEliminaForavial, Extramurs... sempre fent marrada lluny del camí traçat. Això ens dona perspectiva i ens permet ser autocrítics com tu amb aquest primer dibuix que ens regales.
ResponEliminaGirbén, trobo millor que permetis els comentaris. Si no vols, no els contestis. Encara diria més, si no vols, no els llegeixis.
ResponEliminaPots comptar, Galde, quines llunyanies assoleixo...
ResponEliminaD'acord que rere hi ha un disseny (una intenció i una estructura ben repensades), que toca enfrontar amb l'atzar del meu pas pels llocs. I no amagaré que amb l'afany de reducció vull dibuixar una ètica.
Era un dir, un suposar, Allau, això dels comentaris.
ResponEliminaNomés intentava que no s'imposessin al tall dels apunts, com ben sovint passa; i que els visitants s'aturin als apunts sense presses ni exigències.
Gràcies per deixar-nos llegir, mirar, veure i també dir la nostra!
ResponEliminaDe vegades callar és fàcil i parlar difícil, però potser explotariem si no ho fessim.
Per cert, trobo molt ben expressada la desfeta forestal que desconec però que imagino.
A casa seva cadascú baixa les escales com vol........nosaltres amb el teu permis anirem traient el nas per llegir el que ens proposes, sempre interessant.
ResponEliminaEi, Sergi, que no tinc tapaboques suficients per a fer-vos callar a tots!
ResponEliminaI, com no podria ser d'altra manera, el tema de la desfeta forestal per desús d'un antic sistema serà omnipresent en aquest espai que enceto,
Joan, vull obsequiar-te amb una imatge d'escales que exigeixen molta cura...
ResponEliminaImagina el cargol d'un campanar on saps que, al darrer tram, s'obre el portell d'una lluerna on sempre hi niua una parella d'òlibes. Saps que ara, a mig maig, els ous són a punt de descloure's... Ara tira escala amunt com vulguis.
(Si vols et passo les fotos o el vídeo de l'eclosió de les òlibes.)
Girbén, jo he vingut a fer camí per allà on ens portis. Com a ignorant que sóc, vinc a escoltar. I si s'escau, deixaré anar algun esglai.
ResponEliminaEnric, crec que ens ho podem passar la mar de bé.
ResponEliminaSobretot tu, per la gran estima que sents per aquesta ciutat.
I ja saps: bon calçat, cantimplora, quatre ganyips i la T10
(quan, ocasionalment, calgui una lot, una corda o una lupa, ja avisaré abans).
Sovint visito blocs que no admeten comentaris, o blocs que admeten comentaris en funció del post, una opció que segurament és intel·ligent en tant que opta pel camí més senzill. Diria que admetre comentaris o no té poca incidència en el nombre de visites: dels que conec, un d'ells rep més de 7 o 8 centes visites diàries.
ResponEliminaM'importen entre poc i gens, Lluís, els cometaris que (com tant sovint passa) no s'adrecen a la cosa substantiva, a l'apunt en si.
ResponEliminaJa és prou una feinada magnànima això de representar retalls sincers del món com per, després, haver d'heure-se-les amb les mil peripècies externes que se'n derivin.
Com hem comprovat tots, els comentaris no sempre es refereixen a l'assumpte o bé demostren una lectura molt superficial, o simplement saluden -cosa que està bé, però que alhora obliga a una correspondència més aviat feixuga. A mi m'agrada que hi hagi debat a partir del tema proposat, però això és gairebé màgic quan succeeix. Qui en tingués el secret...! I amb tot me n'adono de la paradoxa: el teu apunt tractava de la Font del Ferro, i crec que tan sols un comentari (Puigmalet) t'ho comenta. En fi...
ResponEliminaAprofito per celebrar el retorn dels teus dibuixos -en aquest cas una visió quasi gòtica del lloc. De nou paper vegetal? (o no es poden preguntar els secrets de l'artista?).
Lluís, sí, paper vegetal que admet matisos superfins quan el tractes per ambdues cares.
ResponEliminaI no vull amagar el seu tractament posterior amb el fotoxof.
Com que som moderns, la cosa anirà d'una il·lustració "augmentada".
Jo estic descobrint ara tot just el món infinit del llapis i l'aquarel·la passats pel fotoxof obligatori en temps moderns, i crec que he d'aprendre molt, però les possibilitats obren tot un món... Aprofitaré les teves il·lustracions per a seguir aprenent...
ResponEliminaextramurs pinta molt bé.. fins i tot els rovellats funcionen!
ResponElimina(bé, indirectament he parlat de la font del ferro, no?):)
espero que ens veurem el 21.. avui m'he torçat el turmell (divendres 13 com diria l'Aris).. espero recuperar-me aviat i ser-hi!!!
s'ha de fer alguna excursió a peu per arribar-hi?
Lolita, com més endavant comprovaràs, no hi ha com anar movent una frontissa enferritjada
Eliminaper a què acabi girant bé.
Espero que recuperis el turmell, que també és una mena de frontissa.
Si estàs lesionada et podràs estalviar el petit tram final de carretera (uns 3 minuts a peu).
Quedaran les escales que s'enfilen a l'observatori, però poc a poquet i agafant-te a la barana
triomfaràs.
La Font del Ferro!!!! ara seria incapaç de trobar-la, però de nano hi vaig anar un munt de vegades amb mon pare.
ResponEliminaCrec que va ser un dels primers llocs on vaig començar a fixar-me en la fauna aquàtica....després vindria el gloriós pantà de Vallvidrera...
Carles, encara dubto si afegir al bloc una cartografia que situï els llocs...
ResponElimina(La darrera cosa que voldria és que es confongués amb "La guia dels llocs d'interès".)
A la del Ferro poca fauna hi trobaries, sort que a tocar hi ha la Font de Tapioles, que sí que raja.
Ah, i atent, que de tant en tant passaré per terres badalonines!
Segons la meva opinió, una de les funcions de l'art és reflexar(i exaltar, millor encara) la bellesa i de l'apreciació d'aquesta bellesa sembla que se n'hauria de derivar un sentiment ètic per conserva-la. Per tant, cal esperar que el qui visiti aquests llocs que ens ofereixes tingui interès en conservar-los. La "civilització", ofuscada per l'utilitat, ja és altra cosa.
ResponEliminaQuantitativament, Lluís, la majoria de visitants de la serra ho fa per motius utilitaris.
ResponEliminaTanmateix, com que van a fer-hi esport, a córrer o a rodar, van tan lleugers que poc mal poden fer-li;
apart de què es concentren a les rutes abalisades no fos cas de perdre's...
Ja veuràs com, tot i minvar en les meves pretensions territorials (perquè mira si n'és de modest l'àmbit escollit),
seguiré amb les meves reflexions de sempre.
Sentia que ja m'havia escampat prou i ara em calia la concentració que permet un espai reduït.
(no mos coneixem, però t'he anat llegint. només comentar-te una cosa, entre parèntesi, no cal resposta -un comentari que et podràs estalviar de respondre-: no sé com has configurat este blog, però per a llegir-te em toca passejar de banda a banda arrossegant la barra lateral, com si volguesses fer-mos caminar també mentre llegim. lo dibuix sí que puc veure'l sencer, però no el text, perquè les línies s'allarguen i surten dels marges (està fet expressament?). pensant que potser era cosa del chrome i provant a veure si amb l'explorer no passava el mateix, he anat a l'explorar, he escrit http://extramurs.blogspot.com.es/ i m'he trobat amb la sorpresa d'un blog que no és el mateix però que també m'ha atret l'atenció, i tornant aquí veig que estos extramurs teus, al nord, estan escrits amb la primera erra no tocant a la te sinó després de la a, "extarmurs", a pesar d'estar escrits "extramurs" a la capçalera. no sé si ho sabies. en tot cas, gràcies per compartir els teus blogs, i també per fer-mos arribar a altres racons, volent o sense voler, que poden ser-mos desconeguts. (...) ara he provat "extarmurs" a l'explorer i veig que també allà cal caminar de banda a banda per a llegir-te sencer.)
ResponEliminaM'agrada saludar als nouvinguts: Hola, Iruna!
ResponEliminaMesos abans d'obrir aquesta paradeta, ja tenia nom i disseny. Va passar que, a l'hora de "crear"
el bloc a blogger, el patró em va dir que extramurs.blogspot... ja estava ocupat.
Aquí vaig córrer a veure qui era, per descobrir que és un bloc quasi en blanc, que ni títol té;
altra cosa són els seus continguts, prou estimables pel que he vist.
Davant la situació vaig decidir seguir amb la meva idea original (amb una adreça admissible).
Sobre la legibilitat de l'Extramurs, com que ningú se me n'havia queixat, no pensava que fos cap pega.
Si rebo més queixes ja li buscaré remei. No sé ni la pantalla que uses, ni la seva configuració;
que potser per aquí t'arribin els problemes... No sé... Sempre cal recordar l'opció de teclat (Ctrl++, Ctrl+-)
per a augmentar o reduir la visualització de la pàgina. Afegiré que des que va aparèixer el Firefox no he tingut
menester de cap altre navegador i ja no recordo com funcionen... Salut de nou!
Pst! com la Iruna, només et puc llegir "correctament" quan estic al desktop amb la megapantalla, altrament em cal fer servir la barra de desplaçament :)
ResponEliminaGrr!! Clidi, dos casos ja em parlen d'un problema meu... Deu ser que oblido que el meu portàtil és de 17'. Vaig a "anxovar" el bloc uns centenars de píxels... Quina mandra!
ResponEliminaDiria que, mantenint el criteri d'una màxima amplitud, ara no hauria d'haver-hi problemes de legibilitat.
ResponEliminaGracies per ajudar-me a millorar amb els vostres comentaris.
I en què estaria pensant, Iruna, quan et recomanava Ctrl++ ;)
continuo llegint-te amb la mateixa "amplitud" :)
ResponEliminapotser fent això que fas de cercar pels marges, si entres a la configuració del blog, al disseny, i proves de retocar-los i veure com queda des d'un altre explorador que no sigue el firefox... però si et fa mandra, tranquil, que també està bé sortir-se'n dels marges i haver de fer-ho, si cal, per a llegir.
gràcies per l'explicació de l'extarmurs.